martes, 23 de noviembre de 2010

Activitat1 Uf 2 " EL DESARROLLO SENSORIAL" grupal

EVOLUCIÓ DE LA CAPACITAT SENSORIAL(GRUPAL)

L'Evolució dels sentits sensorial

VISTA: Quan neix s'és pràcticament cec, veu borrós més de 20 cm, va augmentant progressivament el camp visual fins pràcticament completar-se l' any.
Parpelleig de 1 a 3 vegades per minut, va augmentant progressivament fins els 20 anys per després tornar a disminuir.
A finals del 1er trimestre s'és capaç de seguir un objecte en moviment.
A partir del 3er mes es distingeix objectes de diferents colors, a partir del 4rt i 5e es mostra preferència per objectes de colors vius i brillants.
A partir d'1 any es distingeix l'objecte que interessa, d'entre molts altres iguals però de diferent color.
Als 3 anys es coneix i s'apliquen correctament el nom de 3 o 4 colors.


AUDISIÓ:  el nen dóna resposta al so durant les primeres hores de vida. Els son baixos el tranquil·litzen en canvi els alts li produeix paralització.
  • 1r mes: localitza el soroll sobretot el de la veu humana.
  • 3r-4r mes: quan sent un soroll gira el cap d'on prové. Mostra sensibilitat en l'entonació de la música.
  • A partir dels 3 anys: el nen distingeix e identifica els objectes pel seu soroll.

OLFACTE:

El sentit de l'olfacte és el menys desenvolupat i el menys estudiat evolutivament a causa de la seva dificultat d'apreciació. Als nens de curta edat es molt difícil saber si realment estan perceben els olors ja que la gran majoria seu passen refredats i amb el nas tapat
L'olfacte és un sentit fundamental per l'alimentació, la supervivència, el desenvolupament intel·lectual i emocional de l'infant i va molt lligat amb el gust. 
 


GUST:els nens estan dotats de papil·les gustatives que donen respostes positives al sabor del dolç i negatives a l'amarg o agre.
A partir del tercer o quart mes els infants son capaços de posar-se un objecte a la boca i començen a desenvolupar la coordinació óculo-manual, van executant el sentit del gust, vista i tacte. 
És important, ja en les primeres edats, que els nens puguin tindre contacte amb altres tipus de material (fusta, metall, vidre, tela...) per conèixer les qualitats dels diversos objectes. 



TACTE: durant els primers mesos de vida té un procés d'aprenentatge a través de la boca.
Reacció nul·la a les pessigolles durant els dos primers mesos, poc a poc va apareixen.
Dolor totalment present en el recent nascut. Però no reconeix d'on prové fins els 2 anys.
Sensibilitat al calor i al fred (sobretot al fred) nomes néixer.
Aprenen a conèixer objectes xupant-los, aprenen qualitats agradables i desagradables

 

Activitat 1 Uf2 " EL DESARROLLO SENSORIAL" indv

martes, 9 de noviembre de 2010

Actividad 1 uf5

PSICOMOTRICITAT:Es la capacitat que es te per
controlar els segments motors
i psiquics els quals ocupen un
lloc important sobre tot en la
primera infancia
(dels 0 als7 anys                












PSICOMOTRICITAT INSTRUMENTAL:
Es una psicomotricitat que serveix per coordinar i dominar el propi cos. L'educador es qui diu les activitats que s'han derealitzar en vers un objectiu concret
PSICOMOTRICITAT RELACIONAL:
L'educador ha d'estimular al nen per a que faci el que ell desitgi relacionant-se amb els demés

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Actividad 1. uf5 Individual

psicomotricidad: es la capacidad que tiene el ser humano para controlar los segmentos motores de su cuerpo. Existe la psicomotricidad gruesa ( moviemientos amplios) y la psicomotricidad fina ( son movimientos complejos y se necesita  mas precisión). En una clase de psicomotricidad se abarca la independecia motriz, la coordinación, el tono, la respiración, el euilibrio, el espacio y el tiempo.






Práctica instrumental: el educador se encarga de preparar actividades programadas que los niños han de seguir.






Práctica relacional: el educador deja hacer al niño lo que quiera, lo que mas le guste, de forma que se estimulo para relacionarse con los demás niños.







Evolución psicomotricidad: en sus inicios tenía como objeto el estudio de trastornos motores. Nació en Francia la psicomotricidad como práctica o disciplina, y es donde surgen los primeros planteamientos metodológicos. Entre los primeros en utilizar esta práctica podemos nombrar a Picq y Vayer, Le Boulch, Lapierre i Acouturier.

Bernard Aucouturier 

Práctica y observación psicomotriz

"Un buscador es alguien que busca; no necesariamente alguien que encuentra."